Un día especial al zoo de Barcelona

Primer de tot, podeu escoltar una introducció sonora a aquesta entrada del blog fent clic en el següent enllaç:
Introducció sonora a la excursió al zoo.

Bé, avui os explicaré una excursió que vaig fer amb la meva exdona, el seu fill Fernando i el nostre fill Daniel. Aquesta excursió va ser important per mi, per que va ser de les primeres excursions a les que portava al meu nen i a on va dir la seva primera paraula.

Vam arribar a la entrada del zoo de Barcelona a última hora del matí, allà a les onze del matí, vam anar amb cotxe i ens va costar una mica d'aparcar per la zona. Era més o menys cap a l'octubre de fa dos anys, al 2014. El fill de la meva ex ja era gran, tenia uns onze anys i el Daniel uns vuit mesos i encara anava amb el carretó.

Després de fer una estona de cua i treure les entrades, vam entrar cap a dintre del zoo i el primer que crida l'atenció sempre que s'entra al zoo de Barcelona es l'esquelet de la balena... Tan gran i imponent, es l'esquelet d'un rorqual comú de dinou metres de llarg, que van trobar mort a la platja del Prat de Llobregat al 1983, l'any que jo vaig néixer, encara està molt blanc i ven conservat.

Després vam continuar cap la zona dels micos, sempre saltant i fent cabrioles. Ens vam riure molt amb ells. Tot seguir vam visitar els ximpanzés, que son els meus preferits per la seva intel·ligència.
Després varem visitar molts animals, el terrari dels rèptils, on son els cocodrils i les tortugues, els elegants, el rinoceront, vam veure una plaça molt maca dins el zoo...

Fins que sens va fer l'hora de menjar, i vam anar cap a la zona de pícnic a menjar entrepans que portàvem fets de casa, el Daniel ja estava molt cansat, encara era un nadó molt petit i portava ja molta estona al seu cotxet, plorava i ja no volia estar més estona assegut. La meva exdona el va agafar en braços, i vam anar a veure el poquet que ens quedava per veure i anar-nos cap a casa, i quan estàvem a prop de la part dels ocells, el Dani va dir "Papá" bastant claret, era el primer cop que deia una paraula, i per mi va ser molt important... Aquell dia mai se m'oblidarà. Desprès d'això vam tornar cap a l'entrada del zoo i vam tornar cap a casa a Sabadell.

Com apunt personal, he de dir que no m'agrada que els animals salvatges estiguin vivint en captivitat, però es l'única forma de la que podem veure aquests animals en viu avui dia. Per una família normal es molt difícil anar-se'n a l'Àfrica només per veure'ls i també ens estem carregant el medi on viuen per naturalesa... Es molt trist però en un futur no molt llunyà moltes d'aquestes espècies ja no tindran un habitat un viure a la naturalesa, moltes gràcies i fins en la meva propera entrada al blog.

El Parc de Catalunya, un parc amb encant

Doncs bé, anem a fer la primera entrada el blog, i quin millor lloc que la meva ciutat Sabadell per començar. Des de el meu punt de vista, el més bonic que te la ciutat de Sabadell es el Parc Catalunya, també es un parc en el que he viscut moltes coses, ja que des de jo era molt petit l'he tingut sempre al costat de casa.

El Parc de Catalunya es un parc molt gran, i la seva cara més vistosa està situada a una de les avingudes més importants de Sabadell, el Eix Macià. El primer que destaca quan arribem al parc por l'Eix Macià es el el seu llac més gran, el qual el creua un pont de banda a banda, i té un bon grapat barques amb les que es passegen els visitants, a l'aigua també podem trobar nedant ànecs i cignes; i si ens fixem bé podem veure el peixos per sota l'aigua i algun cap d'alguna tortuga que l'ha tret de l'aigua per respirar, tot això mentre a una banda veiem la ciutat de Sabadell i la seva zona més comercial i a l'altra banda trobem vegetació i la resta del parc queda amagat darrere d'aquesta.

A més del llac, el Parc Catalunya també té molts altres espais, ja que el llac es la zona més coneguda però el Parc s'estén molt més enllà.

Una mica més retirat i al costat d'un amfiteatre que serveix per a concerts i celebracions, podem trobar un zona d'esbarjo per els nens amb tobogans altíssims, tirolines, i un raconet per els nens més petitons, sempre ho podem trobar ple de famílies que porten els seus nens, i tots s'ho passen d'allò més bé.

Això es només una mica de el que el Parc Catalunya us pot oferir, també té zones verdes que semblen bosquets, una àrea d'esbarjo per a gossos, parcs petitons i amagats per als nens, llocs on anar a prendre alguna cosa  i que a la nit fins i tot tenen un aire màgic, i al fons de parc hi ha també un tren, on podem jugar els caps de setmana amb els nens.

Si veniu de visita a Sabadell es un lloc que no us podeu deixar sense veure, podeu passar una bona estona, o un bon día sencer!

Hola, em dic Sergi i aquest blog comença com un treball obligatori que haig de fer per superar un mòdul del meus estudis dins del IOC (Institut Obert de Catalunya), tot i que a la llarga pot arribar a ser molt més; això s'anirà veient sobre la marxa.

Com podeu deduir pel títol del blog, és un blog que està enfocat a ser una mena de blog de viatges, no obstant jo sóc un home que per motius personals no he pogut viatjar gaire al llarg de la meva vida, així que en principi serà un blog amb entrades on es reculli informació sobre ciutats i indrets on seria bonic anar a viatjar, una mica d'història dels llocs, monuments o escultures que estaria bé visitar, i alguna cosa més.

És el primer cop que faig alguna cosa semblant, espero que em surti bé!