Introducció sonora a la excursió al zoo.
Bé, avui os explicaré una excursió que vaig fer amb la meva exdona, el seu fill Fernando i el nostre fill Daniel. Aquesta excursió va ser important per mi, per que va ser de les primeres excursions a les que portava al meu nen i a on va dir la seva primera paraula.
Vam arribar a la entrada del zoo de Barcelona a última hora del matí, allà a les onze del matí, vam anar amb cotxe i ens va costar una mica d'aparcar per la zona. Era més o menys cap a l'octubre de fa dos anys, al 2014. El fill de la meva ex ja era gran, tenia uns onze anys i el Daniel uns vuit mesos i encara anava amb el carretó.
Després de fer una estona de cua i treure les entrades, vam entrar cap a dintre del zoo i el primer que crida l'atenció sempre que s'entra al zoo de Barcelona es l'esquelet de la balena... Tan gran i imponent, es l'esquelet d'un rorqual comú de dinou metres de llarg, que van trobar mort a la platja del Prat de Llobregat al 1983, l'any que jo vaig néixer, encara està molt blanc i ven conservat.
Després vam continuar cap la zona dels micos, sempre saltant i fent cabrioles. Ens vam riure molt amb ells. Tot seguir vam visitar els ximpanzés, que son els meus preferits per la seva intel·ligència.
Després varem visitar molts animals, el terrari dels rèptils, on son els cocodrils i les tortugues, els elegants, el rinoceront, vam veure una plaça molt maca dins el zoo...
Fins que sens va fer l'hora de menjar, i vam anar cap a la zona de pícnic a menjar entrepans que portàvem fets de casa, el Daniel ja estava molt cansat, encara era un nadó molt petit i portava ja molta estona al seu cotxet, plorava i ja no volia estar més estona assegut. La meva exdona el va agafar en braços, i vam anar a veure el poquet que ens quedava per veure i anar-nos cap a casa, i quan estàvem a prop de la part dels ocells, el Dani va dir "Papá" bastant claret, era el primer cop que deia una paraula, i per mi va ser molt important... Aquell dia mai se m'oblidarà. Desprès d'això vam tornar cap a l'entrada del zoo i vam tornar cap a casa a Sabadell.
Com apunt personal, he de dir que no m'agrada que els animals salvatges estiguin vivint en captivitat, però es l'única forma de la que podem veure aquests animals en viu avui dia. Per una família normal es molt difícil anar-se'n a l'Àfrica només per veure'ls i també ens estem carregant el medi on viuen per naturalesa... Es molt trist però en un futur no molt llunyà moltes d'aquestes espècies ja no tindran un habitat un viure a la naturalesa, moltes gràcies i fins en la meva propera entrada al blog.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada